"En el fons del cap, no deixaven de sonar-m'hi els versos solts d'una cançó,
Cossos negres gronxant-se en la brisa del sud
Fruites estranyes pendolant dels pollancres,
Escena pastoral del sud gentil
Els ulls botits i boca torçada
perfum den magnòlies, dolç i fresc
Quina collita més estranya i amarga..."
Recordeu aquest fragment de la novel·la? El comentem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada