dilluns, 22 de febrer del 2016

La novel·la pas a pas 6 / "Lluny d'Amèrica"



SOBRE L’ARGUMENT


Aquest fragment de la novel·la pren la forma d’una carta. Selma n’és la remitent. El seu germà Toni, el destinatari. Selma és la filla de Tomàs Bel, aquella que va assistir al col·lapse del professor universitari a l’inici de la novel·la. Gràcies a les paraules de Selma, coneixerem més coses de Mary, sa mare, i de tot el que d’ella va aprendre, malgrat el seu desequilibri. De les seues paraules es desprèn que tant la seua vida com la de Toni no ha estat fàcil. També coneixerem Martin i la gran estima que Selma li té, una estima més enllà de la mort. I també coneixerem per què Selma és a València, ciutat a la qual ha arribat en busca de son pare, Tomàs Bel. En aquest sentit, què penses que Selma està buscant a València?



SOBRE EL LÈXIC

Saps què vol dir:

  • arrauxat: “Trobe que, en el caràcter, m’assemble més al seu criat, aquell francès arrauxat” (pàg. 63).
  • apamar: “La segona cosa que vaig aprendre de la mare fou la fondària de l’ànima, la impossibilitat d’apamar-la” (pàg. 66).
  • ni una engruna: “Ja he dit que no te n’avançaria ni una engruna” (pàg. 68).
  • alleuja: “Ningú més que tu no pot saber com m’alleuja poder-ho explicar...” (pàg. 69). 
     
ALTRES REFERÈNCIES
 
En aquest capítol es parla d’una altra novel·la La volta al món en vuitanta dies. Se’n fa referència a dos dels seus personatges: Phileas Fogg i Passepartout. Per cert, saps qui n’és l’autor? L’has llegit? En coneixes l’argument?



PARLEM-NE

En aquesta part de la novel·la llegim: “Aquella carta em revelà que no ho sabem mai tot, d’un altre”. Hi estàs d’acord? Com valores això?

4 comentaris:

  1. "Arriba el moment que Selma necessita trobar-se a si mateixa, les seues arrels. És molt jove, quasi una xiqueta, ha hagut de lluitar molt, la seua vida no ha sigut gens fàcil, la mare desequilibrada per la infància que va tindre i Toni pel trauma que va patir a la seua curta edat que ho van arrancar de l'única persona que li va donar tot el seu amor i tenia un vincle molt fort que era el pare.
    Tota esta càrrega només es veu compensada quan troba Martín, amb ell se sent amada, segura, abrigada i a més al morir li facilita una estabilitat econòmica que aprofita per a anar a la cerca del pare. No pot més ha de volar. Mary va volar, pensat que anava a un món millor per a ella i per al seu fill, on tindrà l'amor de molts pares. Es porta al fill fruit de l'amor d'ambdós i una filla clandestina, però açò no ho transmet a cap dels dos, no els dóna una vida estable.
    Selma crec que el que busca; és una estabilitat emocional tant per a ella com per al seu germà."
    Carmen

    ResponElimina
  2. Efectivamente nunca sabemos todo de la otra persona. Siempre hay algo que guardamos en nuestro interior y que puede aflorar en un momento determinado o nunca dependiendo de si surge el momento, la circunstancia y disponibilidad para que salga de nuestro interior.
    Carmen

    ResponElimina
  3. Si cada uno de nosotros somos, una amalgama de personalidades y no acabamos de conocernos nunca, cómo podemos pretender conocer a otra persona al 100%. Eso es una utopía.
    A.H.M.

    ResponElimina
  4. La vida de Selma ès molt dificil, con un pare que no ha vist mai i una mare, Mary, desequilibrada. Selma ho fa tot a la casa, com moltes dones en el món que també s' occupen dels germans petits quan la mare ha mort o te moltes coses a fer. Quan Marti arriba es com un regal del cel. Una enorme diferencia d' edat un poc increïble en la vida real.
    Stella Manaut

    ResponElimina