La novel·la pas a pas 14 / "La migdiada"

SOBRE L'ARGUMENT

La protagonista d'aquest capítol és Marta. Ja sabem que sa mare va morir en el part. Aquí coneixerem la relació que manté amb el pare, els avis, les ties... També sabrem del seu gust per la lectura. Aquest és un altre dels personatges de la novel·la sense mare, en aquest cas. Respecte a això, la seua experiència és igual a la d'altres personatges?

SOBRE EL LÈXIC
 

Saps què vo dir:

• com una mala cosa: "I ella s'estimava son pare com una mala cosa" (pàg. 141).
• dèria: "D'aquella dèria de la tia Roser, ningú no en parlava. " (pàg. 144).
• arrambats: "... i, arrambats a la paret del fons, hi havia tots els quadres que anava pintant." (pàg. 144).
• serrell: "El mirà a través del serrell que li tapava els ulls..." (pàg. 145).

ALTRES REFERÈNCIES

En aquest capítol es torna a parlar de Les mil i una nits, i més en concret de Sindbad el Mariner. Que en saps l'argument?

PARLEM-NE

• Respecte a l'avi Colau, llegim: "Un avi que li feia por. O no por, ben bé, però sí molt de respecte" (pàg. 140). Saps si això era molt freqüent abans?
• La tia Elvira, parlant del matrimoni, diu: "... jo, de casar-me, voldria que fos amb algú d'oficina, algú que sabés de lletra, algú que no arribàs cada dia amb la roba bruta del camp i no tingués més conversació que els tarongers, les cols o les tomates" (pàg. 143). I tu, què en penses?

Literatura versus petards, guanya Raquel Ricart

14 de març, un dia difícil per aconseguir que l’alumnat d’una escola de València entre a l’aula, mentre a fora es senten xarangues i petards. Però l’ocasió s’ho valia i la classe s’omplí de gom a gom.

Ahir la gent de la Vicent Ventura i la gent del Pitiüses d’Eivissa pogueren comentar cara a cara la lectura del llibre Un temps de cada cosa, després d’haver-ne compartit la lectura a través del blog durant tot el trimestre. Una vegada més, tinguérem la sort de tindre entre nosaltres l’autora, Raquel Ricart, i la vesprada es farcí de paraules, i d’una xicoteta felicitat.

Raquel signant llibres.

Des d'Eivissa ho vam viure així

Avui els lectors i lectores de "El Temps de cada cosa" ens hem trobat per parlar del llibre. Ha estat una trobada especial perquè via skype hem pogut parlar amb l'autora del llibre, Raquel Ricart, i amb els companys i companyes de l'EPA Vicent Ventura de València. A pesar d'alguns problemes tècnics, l'experiència ha estat molt enriquidora i ens hem quedat amb ganes de comentar més temes de la novel·la. Ho continuarem fent a través del blog eltempsdecadacosa.blogspot.com

Us deixam aquest comentari de na María Dolores que trobam que fa una bona reflexió sobre el llibre:

Aquesta novel.la és un dels libres que t'arriben al més profund. No només perquè et conta la vida d'uns personatges tan propers i a la vegada tan llunyans, sinó perquè et transmet i et contagia els seus pensaments, sentiments, desitjos, angoixes i somnis. La darrera frase del primer capítol ja t'enganxa irremissiblement: "Pare, no et muires! No et muires, ara que t'he trobat".
És difícil per mi triar un personatge. Llevat dels que són abominables, com ara el pare de na Mary, o detestables per l'abandonament de la dona i els fills, com Narcís el bufó, el senyoret Robert o l'Emili (curiosament un a cada generació), la resta de personatges t'atrapa, per un motiu o un altre.
De tots ells, destacaria l'àvia, la Maria Arnal. Es tracta d'una dona amb una gran força interior, depositària i guardadora de secrets propis i aliens, origen i motor dels camins pels quals avancen altres personatges. Dona plena de matisos que tanca la història amb la seua mort després d'albirar, sense conèixer-la, la filla d'en Tomàs davant l'estació.
I una altra granadura a destacar és el Guillem. La seua doble angoixia, de ser un nen abandonat per son pare a ser ell el qui abandona. I la seua confessió a la Isabel, "la Cucota". Aquest acte de fe el redimeix, i no tan sols a ell, sinó als que havien abandonat abans que ell. No resta rancúnia després d'ell.

El cromo dels pardalets

 Per fi tenim un artista que s'ha animat a dibuixar el cromo dels pardalets.

Molt bonic Natxo!

La novel·la pas a pas 13 / " Carmeta"

 

SOBRE L'ARGUMENT

En aquest capítol coneixerem la història de Carmeta. Per cert, molt semblant a la història de la mare. Una abandonada per Narcís i l'altra pel senyoret Robert. D'aquesta manera sabrem l'origen de Guillem i es recordarà allò que "no s'ha d'abandonar mai, una criatura" (pàg. 137). Trobes que, en general, el destí de mares i filles està condemnat a repetir-se?

SOBRE EL LÈXIC

Saps què vo dir:

• empapussar: "Sa mare se'n menjà un plateret, però l'hagué d'empapussar a poc a poc..." (pàg. 128).
• emmelar: "Però finalment la va emmelar... " (pàg. 130).
• delia: "... i ho deia d'una manera que ella es delia per tornar-ho a sentir..." (pàg. 132).
• borrissol: "... i la panxa se li anà fent redona i lluenta, amb un borrissol que corria des del melic..." (pàg. 134).
• parar esment: "... sense que ningú paràs esment a arreplegar-los" (pàg. 136).
• sema: "L'havien deixada sema" (pàg. 136).

ALTRES REFERÈNCIES

En aquest capítol es parla de Madame Bovary. Coneixes aquesta obra? En saps l'argument?

PARLEM-NE

• A l'inici del capítol es dóna la recepta de l'arròs amb bledes. La coneixies?  
• Comparteixes l'opinió de què "tots (els homes) són fets de la mateixa pasta, tots volen la mateixa cosa?" (pàg. 132)

Les dones en El temps de cada cosa

Aprofitem el dia 8 de març per a parlar de dones.

MARY

CARMETA

CARME

SELMA

SIMONETA

MARIA

MARTA

ROSER

ISABEL

ELVIRA

...

Les dones tenen un paper molt important al llibre. Trobeu trets comuns entre elles?  I què penseu dels  hòmens?

La novel·la pas a pas 12 / "Martin"

SOBRE L'ARGUMENT

Martin serà el protagonista d'aquesta part de la novel·la. Al llarg d'aquestes pàgines sabrem alguna cosa més d'ell: els seus orígens, la sensibilitat a flor de pell, l'abandonament de la mare, la freda relació amb el pare, els tres matrimonis i els seus respectius fracassos, l'amistat de Frank i, per descomptat, la trobada amb Selma i l'amor que neixerà entre tots dos.

Aquí, de nou, trobem el motiu de les taronges i dels cromos (aquell que representa "dos ocells que s'estimaven enmig d'un cor de flors de color rosa"). És la mare d'en Martin qui li dóna aquest cromo. Te'n recordes de quins altres personatges fan exactament el mateix?

SOBRE EL LÈXIC

Saps què vol dir:

•  colpir: "... no fou la seua bellesa allò que el va colpir... " (pàg. 117).
• fer un barret: "el veí s'acostava fins a la porta i sa mare i ell feien un barret." (pàg. 120).
• quedarse a dos de val i amb la pilota encalada: "... i ell es quedava sempre a dos de val i amb la pilota encalada... " (pàg. 122).
• escarbotar: "... sense voler abaixar la mirada i escarbotar en aquell fang... " (pàg. 122).
• fer per a algú: "Li faltà empenta o potser no feia per a ell" (pàg. 124).

ALTRES REFERÈNCIES

En un moment, Martin "pujà a la seua habitació, agafà el llibre que llegia, un llibre ple d'aventures d'un home que feia una juguesca i se n'anava a voltar pel món...". Saps a quin llibre es refereix? Quin altre personatge ha llegit aquesta obra?

PARLEM-NE

Aquí ens conten la relació entre Selma i Martin: "ell estava disposat a donar-li allò que ella necessitava: tendresa, esment, cura" (pàg. 123). Penses que una relació entre dues persones d'edats molt diferents pot funcionar? A la novel·la, és clar que sí. I a la vida real?