diumenge, 31 de gener del 2016

Parlem-ne

Utilitzant les imatges visuals del llibre, aquesta novel·la és com un dels collarets que feia Mary, cada capítol (ben bé no se com dir-los) és como cada una de les granadures que formen part del collaret, cadascuna té la seua història i totes juntes  formaran un tot.

Trieu una granadura: un capítol, un personatge, una història; i conteu-nos perquè us ha cridat l'atenció.



Continuem amb les presentacions...

Bon dia Eivissa, des de València us enviem la presentació  de les xiques del nostre Club de Lectura.




Quines llengües es parlen a Nord-Amèrica?

"- I saps cap llengua més?
 - No. Bé, parle un poc de lakota i de Klamath.
 - I també ho has après d'ací i d'allà?
 - Sí. El lakota, me l'ensenyà Louise. Vàrem viure juntes un quant temps. Era una xica molt especial. El klamath el vaig aprendre després, quan vaig estar en una casa on hi havia nadius nord-americans. El pare era sioux, la mare klamath..."  (pàg. 203)

Quines llengües es parlen a Nord-Amèrica? Havíeu sentit parlar mai del lakota i del klamath?

"- ... M'agradaria aprendre la llengua de mon pare.
 - I quina és? 
- No ho sé. Només tinc cartes seues, cartes que va esccriure a Toni.
(...)
 - Va, trau les cartes. Això ho hem d'esbrinar.
I ho esbrinaren. Els costà un poc, perquè era una llengua minoritària, sense estat propi. Com el lakota i el klamath. "Mon pare és com un indi", deia Selma cridant. "Mon pare és català!"."

Penseu que hi ha similituds entre el lakota, el klamath i el català?

Parlem-ne!


divendres, 29 de gener del 2016

"Strange Fruit"

"En el fons del cap, no deixaven de sonar-m'hi els versos solts d'una cançó,

Cossos negres gronxant-se en la brisa del sud
Fruites estranyes pendolant dels pollancres,
Escena pastoral del sud gentil
Els ulls botits i boca torçada
perfum den magnòlies, dolç i fresc
Quina collita més estranya i amarga..."

Recordeu aquest fragment de la novel·la? El comentem?

dijous, 28 de gener del 2016

El CEPA Pitiüses

Missatge enviat dins d’una botella i llançat a la mar des dels penyasegats de Santa Agnès de Corona (Eivissa)

Hola companyes lectores de l’EPA Vicent Ventura de València:

No sabem si aquest missatge arribarà a les vostres mans; és el que té deixar les coses a l’atzar de la mar. Som, però, de mena optimista i confiem en les ones que han de dur aquestes paraules fins a vosaltres. 

Volíem dir-vos que hem rebut la vostra presentació i ens ha encantat. Ens hem vist quasi reflectits en tot el que conteu, com si d’un mirall es tractés. I ens fa l’efecte que ens coneixem de tota la vida. I tot gràcies a Raquel Ricart i el seu llibre “El temps de cada cosa”. Qui ens anava a dir que aquesta lectura ens aportaria, a més, unes coneixences com les que just ara comencem a fer.

Ara ens toca a nosaltres presentar-nos. Som el CEPA (Centre d’Educació de Persones Adultes) Pitiüses d’Eivissa. El nostre centre està repartit entre quatre seus: la de la ciutat d’Eivissa, la de Santa Eulària, la de Formentera i la del Centre Penitenciari. Això ens enriqueix i ens dóna més vida. També com vosaltres comptem amb alumnes de diferents edats, procedències i interessos. I també, com vosaltres, oferim cursos com ara: els ensenyaments inicials, la secundària per a persones adultes, els accessos a la FP de grau superior i a la Universitat, el català, l’espanyol per a estrangers i altres cursos ofertats per la Associació d’Alumnes. Com veieu no ens avorrim!
La lectura del llibre la faran especialment els alumnes de català de l’Escola, a més d’un grup de professors. Alguns ja han començat amb la lectura i d’altres ho faran pròximament. Hem de dir que ens fa molta il·lusió poder fer aquest viatge plegats. Esperem amb ganes l’arribada del dia en què ens trobarem en la distància i ens veurem les cares. Pel camí sabem que també ens podrem trobar al blog. Qui deia que la lectura acompanyada valia per dos? I a més sembla que coneixerem l’autora. Quin luxe!
Bé, amigues valencianes. Esperem que rebeu el missatge i que la travessia lectora ens sigui plaent.



Lectores de curs de català B2

Banda sonora

Al llibre també es fa referència a cançons i pel·lícules? I si les comentem?

"He somniat Bagdad Cafè, una pel·lícula que vaig veure amb la mare fa un grapat d'anys. jo en devia tenir onze. Però no he somniat la pel·lícula sencera, que no recorde gaire. Només el xic que tocava el piano. O millor dit, allò que el xic tocava...  A la mare, la pel·lícula li va agradar molt..." diu un dels personatges de la novel·la. 
Recordeu quin personatge del llibre és? Heu vist Bagdad Cafè? Quina peça de música clàssica tocava el xic de la pel·lícula? Per què creiu que es fa referència a aquesta pel·lícula?...

Etiquetes de taronges

Al llibre apareixen les taronges com a protagonistes i també els cromos de les taronges, us en recordeu? 

Raquel descriu alguns cromos, un amb dos pardalets i un altre amb una ferradura. Buscant n'he trobat de ferradures, però cap d'un cor amb dos pardalets.

PROPOSTA: us animeu a fer el disseny del cromo dels pardalets i el cor?


dilluns, 25 de gener del 2016

L'EPA Vicent Ventura

Hola, sóc Rosario professora de l'escola d'adults Vicent Ventura i en aquesta entrada us presentaré  la nostra escola.

L'escola Vicent Ventura és l'Epa de CCOO a la ciutat de València i  per cert, enguany celebrem el seu vinté aniversari. En aquesta escola tenim un  alumnat molt variat: molts països, moltes edats i molts interessos diferents, la veritat és que és una sort poder treballar ací.

En aquest projecte de lectura conjunta, a banda i banda del Mediterrani, participaran principalment dos col·lectius de l'escola : l'alumnat d'Enredra't, el nostre Club de Lectura i l'alumnat dels cursos de valencià.


Personalment em fa molta il·lusió aquest projecte, el llibre de Raquel Ricart el vaig llegir este estiu, em va encantar i tindre la possibilitat de tornar a llegir-lo tranquil·lament i compartir-lo em pareix tota una oportunitat. A més obrir les portes de l'escola i viatjar com vosaltres  dieu "per un  pont de mar blava" fins a la vostra escola d'Eivissa, crec pot ser molt interessat; i com va dir Humprhrey Bogart a Casablanca :" pressent que aquest pot ser el principi d'una gran amistat".



dilluns, 18 de gener del 2016

Carta de Raquel Ricart als lectors i lectores

Amigues i amics lectors, de terra endins i de mar enllà. Quina il·lusió tan gran, trobar un blog sobre la novel·la El temps de cada cosa.
Fa molt de goig tenir lectors fidels que se m'emporten allà on van. Gràcies, Max!
Quan era molt jove, vaig estar uns dies a Eivissa, en casa del germà d'un amic que hi vivia, però fa molts anys d'això. On pareu, exactament, l'escola?
Estic molt contenta i seguiré amb atenció tots els vostres comentaris lectors. No us faça res saber que els llig. Heu de ser completament lliures. 
Quan publiques un llibre i les persones comencen a llegir-lo, el llibre deixa de ser teu per convertir-se en el llibre de tots, que creix amb les lectures de cadascú.
Estic segura que aprendré molt amb vosaltres.
Vinga, doncs, comencem!

Una abraçada ben coral,

Raquel

divendres, 15 de gener del 2016

Benvinguda

Foto: Juan Pérez Escribano
Benvinguts i benvingudes al blog!

Aquest és l'espai que hem creat per trobar-nos els lectors de "El temps de cada cosa", la novel·la de Raquel Ricart. Som lectors de dues escoles de persones adultes: l'EPA Vicent Ventura de València i el CEPA Pitiüses d'Eivissa. 

Tenim molt en comú -més del que imaginem- i un projecte en comú: la lectura i el comentari de la novel·la de la Raquel. Només ens separa un "pont de mar blava". Per això hem creat aquesta drecera. Per ella circularan les paraules, les emocions, les idees...

Aquest blog ens ha de servir també per no fer el camí tot sols. La lectura solitària pot provocar-nos un gran plaer, però amb la lectura compartida el plaer és doble. A la fi del camí -cap al març- ens haurem de trobar tots -l'autora i els lectors- per via telemàtica.

El camí, doncs, comença aquí. Per cert, ja podem fer un tast del llibre, fent clic aquí. I també podem conèixer alguna cosa més de l'autora, fent clic aquí.

Bon viatge i bona lectura!