Parlem-ne!

Utilitzant les imatges visuals del llibre, aquesta novel·la és com un dels collarets que feia Mary, cada capítol (ben bé no se com dir-los) és como cada una de les granadures que formen part del collaret, cadascuna té la seua història i totes juntes  formaran un tot.

Trieu una granadura: un capítol, un personatge, una història; i conteu-nos perquè us ha cridat l'atenció.

11 comentaris:

  1. Per ara, el que més m'agrada del llibre és la facilitat que té Raquel per a descriure'ns molts personatges i anar a poquet a poquet filant unes històries amb altres cobrant tot sentit.

    ResponElimina
  2. Los dos primeros capítulos ya te enganchan. La intriga empieza a transformarse en un gusanito que no deja de decirte que sigas leyendo.
    Conforme avanzas entras de lleno en la novela.
    Carmen

    ResponElimina
  3. "L'agrunsadora" Claro que me trae recuerdos, de los pocos que tengo de mi padre, sentada sobre sus rodillas.
    También en el pueblo, contándome el cuento de "Marieta, ja estic en el primer escaló... delante de una escalera OSCURA, era un cuento de miedo...
    Carmen

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també recore el conte de Marieta, l'he buscat en Internet i és del tot macabre, Jo no més recordadva la part dels escalons. Si vols llegir-lo:
      http://www.uv.es/sillam/RondallaNet/rondcat/marietaielmort.htm
      RH

      Elimina
  4. El meu personatge preferit és Selma. No es queda atrapada en el passat, continua endavant i a més té una peus perfectes.

    ResponElimina
  5. Para mí, que he seguido de cerca la trayectoria de Raquel, su escritura es poética, transcribo un ejemplo del libro de que estamos leyendo:
    ...la felicitat més pura i més completa era abans de Colau, quan el futur existia només com l'aigua d'una casacada que cau rabent,tan i tan veloç que els milions de milions de gortes diminutes i soltes formen una espècie de boirina, però no una boirina de mal averany, d'aquelles que amaguen vés asaber què, sinó una boira vital, fresca,clara, a caramull de posibilitats, de milions i milions de posibilitats.
    m'agrada molt la paraula caramull.
    Carmen

    ResponElimina
  6. "Potser serà prematur voler buscar una justificació per al comportament de Toni, ja que no he acabat de llegir el llibre, estic fent-ho amb calma, prenent apunts, no hi ha pressa.
    És una qüestió que moltes vegades no prenem en compte, la repercussió que té el nostre comportament respecte als xiquets.
    -és xicotet i no es dóna conter...
    No és així. Toni ha sigut criat per son pare, li va dedicar hores i hores amb afecte, dins d'una cultura i una estructura social que tot li va ser arrabassat. Sa mare talla de colp tot el que durant els seus tres curts anys ha anat emmagatzemant en el seu cervell.
    La germana que aplega, depressió de Mary. No hi ha una estabilitat en la seua vida. Tot això li marca per sempre i Raquel ho reflectix amb molt encert.
    Carmen

    ResponElimina
  7. "Potser serà prematur voler buscar una justificació per al comportament de Toni, ja que no he acabat de llegir el llibre, estic fent-ho amb calma, prenent apunts, no hi ha pressa.
    És una qüestió que moltes vegades no prenem en compte, la repercussió que té el nostre comportament respecte als xiquets.
    -és xicotet i no es dóna conter...
    No és així. Toni ha sigut criat per son pare, li va dedicar hores i hores amb afecte, dins d'una cultura i una estructura social que tot li va ser arrabassat. Sa mare talla de colp tot el que durant els seus tres curts anys ha anat emmagatzemant en el seu cervell.
    La germana que aplega, depressió de Mary. No hi ha una estabilitat en la seua vida. Tot això li marca per sempre i Raquel ho reflectix amb molt encert.
    Carmen

    ResponElimina
  8. Pese a no ser la lengua que diariamente utilizo, cada día leo con más placer este libro, y me meto en la piel de los personajes, estos me trasladan a mi niñez y las vivencias del pueblo donde nací.

    ResponElimina
  9. El personage que mes me crida l'atencio es SELMA. Jove decidida, aplega al fi de la qüestio. La seua infancia no es res facil, no sap qui es el pare, la mare continuament els abandona per les freqüents crisis que patix, a conseqüencia de la vida tan desordenada que ha elegit.
    Se queda orfena en un germa, que encara que es major que ella tambe te que cuidar, estem parlant de Selma menor de 18 anys.
    Se cassa en un home major que es l'unic soport que ha tingut i no li dura molts anys. Aixina i tot se llança a la busca de son pare i el seu comportament quan ho troba es el d'una persona adulta. !Be per Selma!
    Carmen

    ResponElimina
  10. Aquesta novel.la és un dels libres que t'arriben al més profund. No només perquè et conta la vida d'uns personatges tan propers i a la vegada tan llunyans, sinó perquè et tramet i et contagia els sus pensaments, sentiments, desitjos, angoixes i somnis. La darrera frase del primer capítol ja t'enganxa irremissiblement: "Pare, no et muires! No et muires, ara que t'he trobat".
    És difícil per jo triar un personatge. Llevat dels que són abominables, com ara el pare de na Mary, o detestables per l'abandó de la dona i els fills, com Narcís el bufó, el senyoret Robert o l'Emili (curiosament un a cada generació), la resta de personatges t'atrapa, per un motiu o un altre.
    De tots ells, destacaria l'àvia, la Maria Arnal. Es tracta d'una dona amb una gran força interior, depositària i guardadora de secrets propis i aliens, origen i motor dels camins pels que avancen altres personatges. Dona plena de matisos que tanca la història amb la seua mort després d'albirar, sense coneixer-la, la filla de'n Tomàs davant l'estació.
    I una altra granadura a destacar és el Guillem. La seua doble angoixia, de ser un nen abandonat per son pare a ser ell el qui abandona. I la seua confessió a la Isabel, "la Cucota". Aquest acte de fe el redimeix, i no tan sols a ell, sinó als que havien abandonat abans que ell. No resta rancúnia després d'ell.

    ResponElimina