Raquel Ricart en les seues novel·les utilitza un vocabulari molt ric; en aquest apartat volem aprofitar eixa riquesa per aprendre, per enriquir-nos i ampliar el coneixement de la nostra llengua.
A més compartir la lectura amb companys i companyes d'Eivissa és una oportunitat per conèixer les diferències dialectals.
Us animen a participar i entre tots fer un recull de vocabulari: de paraules noves, de paraules que ens han agradat, de paraules que vosaltres diríeu d'una altra manera...
Una paraula que coneixia però amb un altre significat: Badar.
ResponEliminaA la pàgina 13 tenim: "Allò no havia estat més que un accident, una badada." i més endavant "Ell no més havia badat..." En aquest cas té el següent significat
v. intr. Estar distret, no adonar-se del que convé, deixar escapar una ocasió.
Jo coneixia la paraula amb el significat de tindre una clivella o obrir,per exemple: el plat està badat o l'expressió " no badar boca"
A Eivissa també deim tomates, granera, colp, a voltes, prompte, vore, el determinant possessiu seua/seues, el demostratiu aqueixa, les formes verbals del pretèrit imperfet de subjuntiu arribàs, evitàs...
ResponEliminaSí que és cert que l'autora utilitza un llenguatge molt ric. Acabo de llegir dues frases fetes que m'han cridat l'atenció especialment. Una ja la coneixia, també la feim servir a Eivissa: "Hi ha roba estesa" (pàg. 57): Haver-hi present algú davant el qual no convé parlar d’alguna cosa; sobretot, haver-hi infants innocents o gent incauta que podria repetir allò que sentís.(http://rodamots.cat/haver-hi-roba-estesa/)
ResponElimina-Hi ha roba estesa- deia l'àvia quan alguna tia feia un comentari.
I ara ja sabia que la roba estesa era ella...
L'altra que m'ha fet gràcia és "fer fugina de l'escola" (pàg. 67).
Fugina: Mot emprat en l'expressió fer fugina (loc. verb.) Deixar d'assistir allà on calia anar, com a escola, a missa, a complir un encàrrec, etc. (http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0067466)
A Eivissa deim "fer salera" (aplicat a l'escola).
També jo vaig fent recull de paraules noves per a mi, i d'una efectiva expressivitat com:
ResponEliminaGemecs eixordadors... El glatir del seu cor... tan trapatroles...
De milet a rebombo ... (pàgina 71)
ResponEliminaLes taronges en el magatzem, es classificaven segons la seua grandària. Així tenim, de més menudes a més grans: milet o de quarta categoria, tercera, segona (alta o baixa), primera (alta o baixa), floreta (alta o baixa), refloreta, bombo i rebombo.
Carles L.
Parlant de taronges apareix una paraula a la novel·la: alfarrassar.
EliminaCalcular a ull la quantitat o el valor (especialment dels fruits en verd d'un camp, abans de la collita). Alfarrassar la taronja.
RH
Algunes frases fetes que m'han cridat l'anteció
ResponElimina- Mut i Callosa!
- Feta la llei, feta la trampa
- Els diners no ho són tot
- Estàs blanc com la paret
- T'esperem amb candeletes
Amparo
"... tot i qué sabé con adobar l'ala d'aquell ocell,..." (pàg. 120)
ResponEliminaAdobar = v. tr. i pron. Millorar (un malalt, una ferida o un assumpte). Adobar el malalt. Un ungüent per a adobar nafres. El xiquet està molt malalt, però s'adobarà a poc a poc.
Carles
"... es quedava sempre a dos de val i amb la pilota encalada ..."(pàg. 122).
ResponEliminaS'utilitza en situacions d'incertesa si un assumpte ja començat i que no pot continuar, mentre que no es done una decisió en aquell tema o en altres que puguen repercutir.
La frase ve del joc de pilota valenciana.
El sistema de puntuació de cada joc de pilota valenciana està dividit en quatre moments, anomenats quinzes:
15, quinze.
30, trenta.
Val.
Joc, i se suma el tanto.
Aquestes són les situacions possibles en la puntuació d'un joc:
Quinze net o Quinze res.
A quinzens, Iguals a quinze, si hi ha empat a 15.
Trenta neta, o Trenta per res.
Trenta per quinze, o 30 i 15.
A dos, si hi ha empat a 30.
Val net, o Val per res.
Val per quinze, o Val i 15.
Val per trenta, o Val i 30.
"A dos de val" és empat a quaranta i com s'ha de guanyar per una diferència mínima de dos quinzes es baixarà a 30 per 30 (anomenat "A dos") seguint el joc.
Carles.
Hi ha un error, és empat a quaranta-cinc.
Elimina"que després fenys ben fenyuda i ..." (pàg 156)
ResponEliminaFènyer (o fényer) = Acabar de treballar (la pasta), donant-li la forma de pa o de coca.
Sinònim pastar, funyir, amassar.
El mot "fenyut (fenyuda)" no apareix al Diccionari Normatiu Valencià i pense no normalitzada. Apareix al llibre "Els verps en llengua valenciana i la seua flexió" de Juli Amadeu Arias i Burdeos en la RACV.
Carles L.
És el participi del verb
EliminaAl DNV apareix "fenguda".
EliminaAixò és un bell exercici d'ecologia lingüística. La variació dialectal no es troba distribuïda en compartiments estancs, sinó que hi ha capil·laritat entre variants, i aquest aspecte es pot comprovar molt clarament entre el valencià i l'eivissenc. Si no hi hagués prejudicis per enmig, el diasistema català seria percebut com a altament homogeni. En aquest sentit, la novel·la és una delícia.
ResponElimina