En aquesta pàgina inclourem les cançons que "sonen" mentre llegim el llibre.
"Aquell diumenge, doncs, quan el senyor Oriol va engegar la gramola i començaren a sonar les notes del concert per a dos violins, corda i continu en re menor de Bach, Tomàs es va sentir transportat. Amb el primer moviment, amb l'allegro, va sentir una felicitat immensa, una felicitat que valia tot l'esforç de la setmana, tots els besos postissos, tot l'enyor de casa i de sa mare, tot de tot. Amb el segon, aquell adagio, les emocions se li van capgirar i es va sentir tan commogut per la bellesa que albirava entre els sons que les llàgrimes li van redolar galtes avall totes soles..." (pàg. 84)
"En l'entrada de la sala m'havien donat un programa. Era un concert de Bach, per a violins. Quan començà, Selma, quan començaren a sonar les notes del Concert per a dos violins, corda i continu en re menor de Bach, em vaig sentir transportat. Era el primer moviment, en l'allegro, vaig sentir una felicitat immensa, una classe de felicitat que no havia sentit mai i, al mateix temps, era com si dins meu ja l'hagués sentida alguna volta, aquella felicitat i aquella música..." (pàg. 308)
"Ell havia tornat a sentir aquella pau. I mentre caminava amb ell, mentre passejaven en silenci, havia tingut una espècie de revelació. Com li havia passat aquella volta que sa mare l'havia portat a la basílica i havien escoltat el cor de l'escolania, que la música se li havia quedat gravada en el cor com si l'haguessen cantada només per a ell. I encara que ara no sentia aquell "In Paradisum", que després havia sabut que era el Rèquiem de Fauré, la revelació li arribava iguament clara, més distinta si fos possible, perquè ara tenia capacitat de discernir una mica millor què passava..." (pàg. 260)
"En el fons del cap, no deixaven de sonar-m'hi els versos solts d'una cançó,
Cossos negres gronxant-se en la brisa del sud
Fruites estranyes pendolant dels pollancres,
Escena pastoral del sud gentil
Els ulls botits i boca torçada
perfum den magnòlies, dolç i fresc
Quina collita més estranya i amarga..." (pàg. 152)
"He somniat Bagdad Cafè, una pel·lícula que vaig veure amb la mare fa un grapat d'anys. jo en devia tenir onze. Però no he somniat la pel·lícula sencera, que no recorde gaire. Només el xic que tocava el piano. O millor dit, allò que el xic tocava... A la mare, la pel·lícula li va agradar molt..." (Una fruita estranya, pàg. 147)
Sabeu que m'esteu emocionant?
ResponEliminaBagdad Cafe és una pel·lícula que mire cada any, i la cançó que heu penjat, Calling You...ah! Els personatges són tan autèntics, tan suggeridors, tan fondos... Escoltar la música és retornar als moments en què escrivia la novel·la, als moments en què intentava que Toni sabés explicar amb paraules tot això que sentia...Gràcies per regals com aquest! Toni és justament com eixa cançó. Gràcies!
https://www.youtube.com/watch?v=lG7hwdc5P7I
ResponEliminaEixe és l'enllaç del concert de Bach del qual es parla en la novel·la. Per a dos violins en Re menor. En el minut 4:16 comença l'adagio. El que heu penjat és en Do menor per a dos clavecins.
El que heu penjat també és bonic, és clar. És Bach.
D'acord! Corregit!
ResponEliminaAquest cap de setmana griposa i a casa he aprofitat per tornar a vore: Bagdad Café. M'ha agradat molt, la veritat és que quasi no me'n recordava.
ResponEliminaCom diu Raquel, els personatges són autèntics i a més acabes amb un bon regustet de boca.
RH