divendres, 18 de març del 2016

La novel·la pas a pas 14 / "La migdiada"

SOBRE L'ARGUMENT

La protagonista d'aquest capítol és Marta. Ja sabem que sa mare va morir en el part. Aquí coneixerem la relació que manté amb el pare, els avis, les ties... També sabrem del seu gust per la lectura. Aquest és un altre dels personatges de la novel·la sense mare, en aquest cas. Respecte a això, la seua experiència és igual a la d'altres personatges?


SOBRE EL LÈXIC
 
Saps què vo dir:
  • com una mala cosa: "I ella s'estimava son pare com una mala cosa" (pàg. 141).
  • dèria: "D'aquella dèria de la tia Roser, ningú no en parlava. " (pàg. 144).
  • arrambats: "... i, arrambats a la paret del fons, hi havia tots els quadres que anava pintant." (pàg. 144).
  • serrell: "El mirà a través del serrell que li tapava els ulls..." (pàg. 145).

ALTRES REFERÈNCIES

En aquest capítol es torna a parlar de Les mil i una nits, i més en concret de Sindbad el Mariner. Que en saps l'argument?

PARLEM-NE
  • Respecte a l'avi Colau, llegim: "Un avi que li feia por. O no por, ben bé, però sí molt de respecte" (pàg. 140). Saps si això era molt freqüent abans?
  • La tia Elvira, parlant del matrimoni, diu: "... jo, de casar-me, voldria que fos amb algú d'oficina, algú que sabés de lletra, algú que no arribàs cada dia amb la roba bruta del camp i no tingués més conversació que els tarongers, les cols o les tomates" (pàg. 143). I tu, què en penses?

dimecres, 16 de març del 2016

Literatura versus petards, guanya Raquel Ricart

14 de març, un dia difícil per aconseguir que l’alumnat d’una escola de València entre a l’aula, mentre a fora es senten xarangues i petards. Però l’ocasió s’ho valia i la classe s’omplí de gom a gom.

Ahir la gent de la Vicent Ventura i la gent del Pitiüses d’Eivissa pogueren comentar cara a cara la lectura del llibre Un temps de cada cosa, després d’haver-ne compartit la lectura a través del blog durant tot el trimestre. Una vegada més, tinguérem la sort de tindre entre nosaltres l’autora, Raquel Ricart, i la vesprada es farcí de paraules, i d’una xicoteta felicitat.



Raquel signant llibres.



Des d'Eivissa ho vam viure així

Avui els lectors i lectores de "El Temps de cada cosa" ens hem trobat per parlar del llibre. Ha estat una trobada especial perquè via skype hem pogut parlar amb l'autora del llibre, Raquel Ricart, i amb els companys i companyes de l'EPA Vicent Ventura de València. A pesar d'alguns problemes tècnics, l'experiència ha estat molt enriquidora i ens hem quedat amb ganes de comentar més temes de la novel·la. Ho continuarem fent a través del blog eltempsdecadacosa.blogspot.com




Us deixam aquest comentari de na María Dolores que trobam que fa una bona reflexió sobre el llibre:

Aquesta novel.la és un dels libres que t'arriben al més profund. No només perquè et conta la vida d'uns personatges tan propers i a la vegada tan llunyans, sinó perquè et transmet i et contagia els seus pensaments, sentiments, desitjos, angoixes i somnis. La darrera frase del primer capítol ja t'enganxa irremissiblement: "Pare, no et muires! No et muires, ara que t'he trobat".
És difícil per mi triar un personatge. Llevat dels que són abominables, com ara el pare de na Mary, o detestables per l'abandonament de la dona i els fills, com Narcís el bufó, el senyoret Robert o l'Emili (curiosament un a cada generació), la resta de personatges t'atrapa, per un motiu o un altre.
De tots ells, destacaria l'àvia, la Maria Arnal. Es tracta d'una dona amb una gran força interior, depositària i guardadora de secrets propis i aliens, origen i motor dels camins pels quals avancen altres personatges. Dona plena de matisos que tanca la història amb la seua mort després d'albirar, sense conèixer-la, la filla d'en Tomàs davant l'estació.
I una altra granadura a destacar és el Guillem. La seua doble angoixia, de ser un nen abandonat per son pare a ser ell el qui abandona. I la seua confessió a la Isabel, "la Cucota". Aquest acte de fe el redimeix, i no tan sols a ell, sinó als que havien abandonat abans que ell. No resta rancúnia després d'ell.

dimarts, 15 de març del 2016

El cromo dels pardalets

 Per fi tenim un artista que s'ha animat a dibuixar el cromo dels pardalets.


Molt bonic Natxo!

dilluns, 7 de març del 2016

La novel·la pas a pas 13 / " Carmeta"

 
SOBRE L'ARGUMENT

En aquest capítol coneixerem la història de Carmeta. Per cert, molt semblant a la història de la mare. Una abandonada per Narcís i l'altra pel senyoret Robert. D'aquesta manera sabrem l'origen de Guillem i es recordarà allò que "no s'ha d'abandonar mai, una criatura" (pàg. 137). Trobes que, en general, el destí de mares i filles està condemnat a repetir-se?



SOBRE EL LÈXIC

Saps què vo dir:
  • empapussar: "Sa mare se'n menjà un plateret, però l'hagué d'empapussar a poc a poc..." (pàg. 128).
  • emmelar: "Però finalment la va emmelar... " (pàg. 130).
  • delia: "... i ho deia d'una manera que ella es delia per tornar-ho a sentir..." (pàg. 132).
  • borrissol: "... i la panxa se li anà fent redona i lluenta, amb un borrissol que corria des del melic..." (pàg. 134).
  • parar esment: "... sense que ningú paràs esment a arreplegar-los" (pàg. 136).
  • sema: "L'havien deixada sema" (pàg. 136).

ALTRES REFERÈNCIES

En aquest capítol es parla de Madame Bovary. Coneixes aquesta obra? En saps l'argument?

PARLEM-NE
  • A l'inici del capítol es dóna la recepta de l'arròs amb bledes. La coneixies?  
  • Comparteixes l'opinió de què "tots (els homes) són fets de la mateixa pasta, tots volen la mateixa cosa?" (pàg. 132)

diumenge, 6 de març del 2016

Les dones en El temps de cada cosa

Aprofitem el dia 8 de març per a parlar de dones.


MARY
CARMETA
CARME
SELMA
SIMONETA
MARIA
MARTA
ROSER
ISABEL
ELVIRA
...

Les dones tenen un paper molt important al llibre. Trobeu trets comuns entre elles?  I què penseu dels  hòmens?



dijous, 3 de març del 2016

La novel·la pas a pas 12 / "Martin"

SOBRE L'ARGUMENT

Martin serà el protagonista d'aquesta part de la novel·la. Al llarg d'aquestes pàgines sabrem alguna cosa més d'ell: els seus orígens, la sensibilitat a flor de pell, l'abandonament de la mare, la freda relació amb el pare, els tres matrimonis i els seus respectius fracassos, l'amistat de Frank i, per descomptat, la trobada amb Selma i l'amor que neixerà entre tots dos.

Aquí, de nou, trobem el motiu de les taronges i dels cromos (aquell que representa "dos ocells que s'estimaven enmig d'un cor de flors de color rosa"). És la mare d'en Martin qui li dóna aquest cromo. Te'n recordes de quins altres personatges fan exactament el mateix?


SOBRE EL LÈXIC

Saps què vol dir:
  •  colpir: "... no fou la seua bellesa allò que el va colpir... " (pàg. 117).
  • fer un barret: "el veí s'acostava fins a la porta i sa mare i ell feien un barret." (pàg. 120).
  • quedarse a dos de val i amb la pilota encalada: "... i ell es quedava sempre a dos de val i amb la pilota encalada... " (pàg. 122).
  • escarbotar: "... sense voler abaixar la mirada i escarbotar en aquell fang... " (pàg. 122).
  • fer per a algú: "Li faltà empenta o potser no feia per a ell" (pàg. 124).

ALTRES REFERÈNCIES

En un moment, Martin "pujà a la seua habitació, agafà el llibre que llegia, un llibre ple d'aventures d'un home que feia una juguesca i se n'anava a voltar pel món...". Saps a quin llibre es refereix? Quin altre personatge ha llegit aquesta obra?


PARLEM-NE

Aquí ens conten la relació entre Selma i Martin: "ell estava disposat a donar-li allò que ella necessitava: tendresa, esment, cura" (pàg. 123). Penses que una relació entre dues persones d'edats molt diferents pot funcionar? A la novel·la, és clar que sí. I a la vida real?

dimecres, 2 de març del 2016

La novel·la pas a pas 11 / "La Malva-rosa"

SOBRE L'ARGUMENT

En aquestes pàgines tot gira al voltant de Tomàs. Coneixerem Josep, el seu amic i una de les raons que portà Tomàs a triar València com a destinació després de voltar pel món. Gràcies a Josep, Tomàs coneixerà Mary a l'hospital de la Malva-rosa i se n'enamorarà d'ella perdudament. Sabrem també que son pare el rebutjarà per haver faltat a la paraula donada al senyor Oriol. També apareix en aquest capítol Carme, qui ajudarà Tomàs i Mary quan aquesta surt de l'hospital. En acabar, Tomàs i Mary trobaran una planta baixa a Benimaclet. Serà aquí on faran l'amor per primera vegada en l'engronsadora que hi havia a l casa. Per cert, en aquest capítol ens fixarem que Carmeta i Tomàs tenen els ulls blaus, donant a entendre que són fills del matiex pare. Això ja ho havies intuït?

SOBRE EL LÈXIC

Què volen dir aquestes paraules i expressions:
  •  solsia: "... va notar que alguna cosa dins seu solsia" (pàg. 109).
  • gosat: "... i cada dia a poqueta nit se'n tornava sense haver gosat manifestar-li els seus sentiments" (pàg. 110).
  • d'amagat: "... li preguntà sa mare d'amagat de son pare" (pàg. 112). 
  • bestreta: "Al cap de dos mesos, amb el primer sou i amb la bestreta que li havien fet..." (pàg. 115).

ALTRES REFERÈNCIES
  • Hi ha una dada històrica en aquest capítol: la mort de Puig Antich. Spas qui era Puig Antich i què li va passar?
  • Coneixes els mots d'Ausiàs March que apareixen a la pàgina 111?
 Tant en ma pensa ha consentit, que sens aquell, en als no puc entendre.

PARLEM-NE
  •  A la pàgina 108 llegim "... els capellans sempre s'assabentaven de tot". Hi ets d'acord?
  • En aquest capítol es descriu l'hospital de la Malva-rosa. El coneixes? 

diumenge, 28 de febrer del 2016

Trobada amb Raquel Ricart

Hi ha un temps per a cada cosa,
un temps per llegir,
un temps per xerrar,
un temps per a compartir...

Ja tenim data per a la trobada amb Raquel Ricart. Serà el dilluns 14 de març a les 18:45 hores en l'Epa Vicent Ventura. A les 19 hores farem la connexió per Internet amb els amics i amigues d'Eivissa. Finalment ens vorem les cares!


Apunta't la data a l'agenda. No hi pots faltar!


divendres, 26 de febrer del 2016

La novel·la pas a pas 10 / "Temps de partir"

SOBRE L'ARGUMENT

La protagonista d'aquest apartat del llibre torna a ser Maria. Aquí cobrarà sentit la cita bíblica de "Temps de guardar i temps de llençar". I és que sabrem quin és l'ús que Maria donarà als diners guardats al llarg dels anys al calcetí. Amb aquests viatjarà a Amèrica per veure la nora i el nét. Maria és doncs la dispositaria de molts dels secrets de la novel·la, com ara "la culpa d'haver furtat els cromos, la de tenir diners d'amagat de tots, el secret de Narcís, la traïció a Carme, el viatge a Amèrica...".


SOBRE EL LÈXIC

Què vol dir:
  • fer cisa: "Quan ella començà a fer cisa de les tornes... " (pàg. 96).
  • per donar i vendre: "... en casa hi havia feina per donar i vendre... " (pàg. 97).
  • trencar palletes: "..., i va i resulta que havien trencat palletes, ... " (pàg. 98).
  • sol com un mussol: "I ara l'americana l'havia abandonat a ell, l'havia deixat sol com un mussol..." (pàg. 99).
  • muntar un canyaret: "..., però ton pare m'hauria muntat un canyaret" (pàg. 102).

ALTRES REFERÈNCIES

A més de "Temps de guardar i temps de llençar" podem llegir també: "Per a cada cosa hi ha un moment, i un temps per a tot sota el cel". De nou apareixen aquí les referències bíbliques. Saps a quin llibre de la Bíblia hi apareixen?


PARLEM-NE 

En el passat els estudis estaven reservats als homes de la família i no a les dones: "I és clar que les xiques no estudiarien. No volien en els escarafalls que faria Colau... ". Saps si era així? Coneixes casos semblants?

També trobem aquí referències a la riuada de València: "... els qui ho van perdre tot, van ser els pobres, com sempre, els qui vivien a Natzaret o al barri de la Punta, o a Marxalenes..." (pàg. 98). Què en saps tu, de la riuada de València?

dijous, 25 de febrer del 2016

La novel·la pas a pas 9 / "Benimaclet"


SOBRE L'ARGUMENT

Aquest capítol torna a ser una carta. De nou Selma s'adreça al seu germà Toni per tal d'informar-lo sobre allò que ha esbrinat respecte al pare de tots dos, Tomàs Bel Arnal. Selma mostra les seues reserves front a una hipotètica trobada amb el pare: "No em veig amb cor de presentar-me davant seu i dir-li sóc Selma, germana de Toni, filla de Mary Castaway". Abans de trobar-se amb ell, Selma vol conèixer els espais que aquest freqüenta: la Facultat de Filologia i el barri de Benimaclet. Encara no ho sabem, però per què Tomàs Bel no coneix la filla? Què pot hi pot haver passat?


SOBRE EL LÈXIC

Què vol dir:
  • avenir-se'n:"No me'n sé avenir encara, de ser ací, Toni" (pàg. 92).
  • beneiteria: "Ja sé que pot semblar una beneiteria..." (pàg. 93).
  • fer goig: "Potser et farà goig passjar pel barri que vas conèixer de petit... " (pàg. 94).

ALTRES REFERÈNCIES

En aquest capítol trobem la referència bíblica que es apareix al principi del llibre i que, d'alguna manera, dóna nom al llibre: "per a cada cosa hi ha un moment, i un temps per a tot sota el cel". Saps d'on prové la cita? Hi estàs d'acord?


PARLEM-NE

En un moment podem llegir "tinc tendència a imaginar que les cares em diuen coses, tot i que probablement només em fan imaginar històries" (pàg. 93). Et passa a tu alguna cosa semblant?

També trobem referències molt concretes al barri de Benimaclet: el carrer d'Alegret, el del Poeta Asins, el de la Rambla, una llibreria del barri. Coneixes aquests llocs?

dimecres, 24 de febrer del 2016

La novel·la pas a pas 8 / "Tomàs"

SOBRE L'ARGUMENT

En aquest apartat del llibre ens remuntarem al pasat de Tomàs Bel. Sabrem que de petit ja mostrava aptituds per a l'estudi. Serà això el que el durà a casa dels Pià, un matrimoni de rics sense fills i disposats a donar-li estudis i, arribat el moment, disposats a deixar-li en herència el negoci familiar. El futur, però, no serà ben bé aquest: Tomàs s'inclinarà per la filologia i aquest fet serà el detonant del trencament amb el senyor Oriol. En aquest sentit, creus que va fer bé Tomàs triant la filologia i abandonant el negoci dels Pià?


SOBRE EL LÈXIC

Què vol dir:
  • amb deler: "A Tomàs, li agradava mirar-se'ls i esperava amb deler el moment en què sa mare li'n regalàs un" (pàg. 79).
  • roig com un titot: "Quan don Joaquim acabà l'explicació, ja estava roig com un titot i el féu fora sense contemplacions" (pàg. 81).
  • sonsònia: "I tan va rosegar amb aquesta sonsònia, nit i dia, cada hora de cada dia..." (pàg. 81).
  • el miraven de gairell: "... però a Tomàs no li agradaven gens, perquè el miraven de gairell, com si fos un intrús en la família" (pàg. 83).
  • en un dir Jesús: "... i es va morir en un dir Jesús" (pàg. 85).
  • féu mans i mànigues: "... que segurament féu mans i mànigues per poder pagar el viatge" (pàg. 87).

ALTRES REFERÈNCIES 

 A més de La volta al món en vuitanta dies, en aquest capitol parlen de Històries de les mil i una nits. L'has llegit? Coneixes alguna de les seues històries?


PARLEM-NE

A la pàgina 80 llegim "... el senyor rector va dir a sa mare que Tomàs hauria d'anar més per l'església i fer d'escolà, que això sempre obria portes". Abans era així? Continua sent així?

També es parla de quan al poble hi havia dues bandes de música i la rivalitat entre elles. Als vostres pobles o barris passava alguna cosa semblant?

dimarts, 23 de febrer del 2016

La novel·la pas a pas 7 / "Temps de somniar"

SOBRE L'ARGUMENT
En aquest capítol coneixerem una mica més de la vida de Maria Arnal. A mesura que anem llegint, ens adonarem que molts dels fils conductors de la història passen per ella: "Sense la boira, hauria vist més coses, coses que no eren tan agradables com ella esperava. Hauria vist els maleïts desgraciats que havien furtat el clarinet de son pare, la guerra que venia, Narcís amb el seu barret de palla, la fam que van passar, la postguerra tan llarga, Carme que hagué de fugir en quedar-se prenyada, el xiquet plorant, Narcís en l'engronsadora, tres criatures mortes, els seu Tomàs amb els Pià, Remei de monja, Colau molt enfadat, les bessones cosint, Simoneta parint, Simoneta morint-se, Marta agarrant-se a la vida i als mugrons de Filomena, el seu Miquel desfet per la mort de la dona, el seu Tomàs perdut en perdre el fill, l'avió, l'americana, Dimas el mexicà, les misèries humanes, la casa de l'estació, el xiquet de la senyora Pilar, el mirador, el fill d'Isabel, la corona de sang" (pàg. 74).

SOBRE EL LÈXIC

Saps què vol dir:
  • balbes: "... encara que acabaves amb les mans balbes de tant d'amidar paper i retallar-lo" (pàg. 71).
  • rabent: "... quan el futur existia només com l'aigua d'una cascada que cau rabent..." (pàg. 73).
  • mal averany: "... però no una boira de mal averany, d'aquelles que amagaven vés a saber què..." (pàg. 73).
  • esvalot: "Del mirador estant Maria contemplava l'esvalot que hi haia al carrer" (pàg. 75).

ALTRES REFERÈNCIES

Al llibre es cita la pel·lícula King Kong (pàg. 72). L'has vista? Quina opinió et mereix?

PARLEM-NE

Al començament del capítol podem llegir: "Desprès, quan es va casar, Colau ja no la hi va deixar tornar (al magatzem), deia que ja en tenia prou amb la feina de casa" (pàg. 71). Coneixeu experiències com aquesta? Creieu que encara avui hi ha homes que pensen així?

dilluns, 22 de febrer del 2016

La novel·la pas a pas 6 / "Lluny d'Amèrica"



SOBRE L’ARGUMENT


Aquest fragment de la novel·la pren la forma d’una carta. Selma n’és la remitent. El seu germà Toni, el destinatari. Selma és la filla de Tomàs Bel, aquella que va assistir al col·lapse del professor universitari a l’inici de la novel·la. Gràcies a les paraules de Selma, coneixerem més coses de Mary, sa mare, i de tot el que d’ella va aprendre, malgrat el seu desequilibri. De les seues paraules es desprèn que tant la seua vida com la de Toni no ha estat fàcil. També coneixerem Martin i la gran estima que Selma li té, una estima més enllà de la mort. I també coneixerem per què Selma és a València, ciutat a la qual ha arribat en busca de son pare, Tomàs Bel. En aquest sentit, què penses que Selma està buscant a València?



SOBRE EL LÈXIC

Saps què vol dir:

  • arrauxat: “Trobe que, en el caràcter, m’assemble més al seu criat, aquell francès arrauxat” (pàg. 63).
  • apamar: “La segona cosa que vaig aprendre de la mare fou la fondària de l’ànima, la impossibilitat d’apamar-la” (pàg. 66).
  • ni una engruna: “Ja he dit que no te n’avançaria ni una engruna” (pàg. 68).
  • alleuja: “Ningú més que tu no pot saber com m’alleuja poder-ho explicar...” (pàg. 69). 
     
ALTRES REFERÈNCIES
 
En aquest capítol es parla d’una altra novel·la La volta al món en vuitanta dies. Se’n fa referència a dos dels seus personatges: Phileas Fogg i Passepartout. Per cert, saps qui n’és l’autor? L’has llegit? En coneixes l’argument?



PARLEM-NE

En aquesta part de la novel·la llegim: “Aquella carta em revelà que no ho sabem mai tot, d’un altre”. Hi estàs d’acord? Com valores això?

divendres, 19 de febrer del 2016

La novel·la pas a pas 5 / "El mirador"

SOBRE L'ARGUMENT

En aquest capítol coneixerem tot un món femení amb la iaia, Elvira, la tia Roser, Marta, la senyora Pilar... "Dones guerreres", com es diu al llibre, front els personatges masculins, en molts casos absents.

També trobarem tot un seguit de referències a un estil de vida ja desaparegut: el braser,la paleta de matar mosques, el cordill per obrir la porta de baix, la senalla d'espart, la maneta de ferro que penjava de les portes, el degollament dels conills... A més de la casa, amb el mirador, el galliner, el terrat...

SOBRE EL LÈXIC

Què vol dir:
  • A poqueta nit: "A poqueta nit, quan la claror flaquejava..." (pàg. 52).
  • el caliu: "la paleta amb què feia reviure les brases de la conca i despertava el caliu" (pàg. 54). 
  • cosa de no dir: "... perquè el moviment de l'animal l'espantava cosa de no dir" (pàg. 55). 
  • eixordadors: "... havia sentit els seus gemecs eixordadors" (pàg. 56).  

ALTRES REFERÈNCIES

Al text, es parla de Les mil i una nits. Què en saps d'aquest llibre?


PARLEM-NE 

A la novel·la trobem l'expressió "hi ha roba estesa" com a senyal perquè els adults deixen de parlar d'algun assumpte "inconvenient" quan hi ha algun xiquet davant. Penseu que han d'haver temes tabús en presència de menors?

Emotives paraules de Raquel Ricart

Raquel Ricart, l'autora del llibre El temps de cada cosa que estam llegint conjuntament amb els alumnes de l'EPA Vicent Ventura de València i el CEPA Pitiüses ens ha escrit aquestes emotives paraules:
 
A voltes passa que la vida et sorprèn i quan passa, una sensació de meravella et recorre, et fa sentir viva i feliç i omple de sentit allò que fas…
Dues escoles de persones adultes, l'Escola Vicent Ventura de València, i el CEPA Pitiüses d’Eivissa i Formentera, estan llegint alhora en els seus clubs de lectura EL TEMPS DE CADA COSA.
Han creat un bloc per comunicar-se i penjar coses, i estan posant banda sonora del llibre, referències literàries, fotografies…
Estic emocionada, la veritat. Experiències així fan créixer l’escriptura, perquè sents que el llibre s’envola i ja no et pertany més… sinó que el comparteixes.
A més, farem una trobada, amb videoconferència inclosa…
Us passe l’enllaç per si voleu tafanejar.
I perquè la música s’ho val… Jevette Seele que canta Calling You, Billie Holiday, Fauré, Bach…
Estic molt emocionada i contenta, i ho volia compartir, perquè no passa cada dia, però quan passa, ja val per a sempre.

Abraçades (i aferrades per als illencs)

dijous, 18 de febrer del 2016

La novel·la pas a pas 4 / "Isabel"

SOBRE L'ARGUMENT
Isabel, la mare del xiquet atropellat, és la protagonista d'aquest capítol. Al llarg d'aquestes pàgines coneixerem la seua trista història, especialment tot allò referit a la fugida d'Emili, el marit, el dia de la primera comunió de Miliet, el fill de tots dos. L'absència del pare és, d'alguna manera, una de les constants del llibre. En aquest sentit, quins sentiments us desperta Isabel? I Emili? És possible que "un dia fas totes les coses que has de fer i l'endemà te'n vas per sempre més"?

SOBRE EL LÈXIC

Què volen dir aquestes paraules o expressions?
  • amb cor: "No s'hi havia vist amb cor" (pàg. 44).
  • foragitar: "Però ara hauria de foragitar aquells pensaments" (pàg. 48).
  • aüixàs: "... que li aüixàs els fantasmes i els pensaments dolents i la por" (pàg. 50).

PARLEM-NE
  • Encara és costum allò de "l'enramada de murta i pètals de rosa en la porta, la traca..., els músics..." per celebrar la primera comunió i altres esdeveniments? 
  • Al llibre es diu en un moment: "però les famílies les feien les dones". Què en penseu que vol dir això? Hi esteu d'acord?

dimecres, 17 de febrer del 2016

La novel·la pas a pas 3 / "Mary"

SOBRE L'ARGUMENT

En aquest tercer apartat del llibre la protagonista és Mary. Us recordeu que Tomàs Bel, el professor universitari que pateix un col·lapse al començament del llibre, la va esmentar en veure aquella alumna que tant se li assemblava? Aquí coneixerem na Mary i els seus pares: Eddie Castaway i Frances (la mare d'origen indi). Serem testimonis del matrimoni d'Eddie i Frances, de la vida a una caravana, del naixement de Mary, dels abusos per part del pare, de la fugida de Mary als quinze anys, de la vida amb els hippies, del seu tomb pel món fins arribar a València... Per cert, quin aspecte d'aquesta biografia us ha colpit més?


SOBRE EL LÈXIC

Saps què vol dir?
  • D'ençà d'aleshores: "D'ençà d'aleshores començaren les seues visites nocturnes?" (pàg. 37).
  • coixim-coixam: "Anà coixim-coixam fins a la nevera..." (pàg. 38).
  • fet malbé: "alguna cosa s'havia fet malbé entre sa mare i ella" (pàg. 39).
  • recar: "No li va recar gens..." (pàg. 40).

ALTRES REFERÈNCIES 

De la mare de Mary sabem que era una índia Klamath per part de mare". Què en saps, dels pobles indígenes d'Amèrica? Podries buscar informació al respecte.

PARLEM-NE

A Mary "li agradà el blau del cel" de València. I a tu, quin és el lloc del món on més t'agrada el cel?

dimarts, 16 de febrer del 2016

La novel·la pas a pas 2 / "Corona de sang"

SOBRE L'ARGUMENT

En aquest segon capítol coneixerem en Guillem i una mica del seu entorn familiar (la mare i la iaia). Ens quedem amb el dubte de qui és Narcís. El que sí que sabem és que Guillem no té pare, i això d'alguna manera l'ha marcat. 


Aquest personatge viurà un tràgic episodi: l'atropellament d'un xiquet. A la sala d'espera de l'hospital coincidiran dos fils argumentals:  
  •  D'un costat tenim Guillem, qui ha acudit a la sala d'espera de l'hospital per saber quin futur li espera al xiquet. Allà coincidirà am la mare del nen i amb Elvira, una amiga de la mare.
  • De l'altre tenim Mary, qui ha acudit a l'hospital tot seguint Tomàs Bel.
Encara no ho sabem ben bé però Elvira és el personatge que lliga totes dues històries. T'imagines de quina manera aquest personatge està connectat amb els dos fils argumentals?

SOBRE EL LÈXIC 

Què vol dir?
  • com més anava més: "Veia que la cosa es complicava, com més anava més" (pàg. 19).
  • treure l'entrellat: "Ell havia demanat qui era aquell Narcís, però no n'havia tret l'entrellat..." (pàg. 19).
  • a tota virolla: "... que se l'enduien endins a tota virolla" (pàg. 24).
  • fer-se'n creus: "Quan ho contaré a ma mare se'n farà creus" (pàg. 27).

PARLEM-NE 

A la pàgina 20 llegim: "Les roses vermelles eren per als enamorats". Coneixes alguna cosa més del llenguatge de les flors?

dilluns, 15 de febrer del 2016

La novel·la pas a pas 1 / "El daltabaix"

SOBRE L'ARGUMENT
Tomàs Bel Arnal és el protagonista d'aquest principi de la novel·la. Tomàs és professor universitari i una vesprada de setembre el món s'atura per a ell en comprovar la presència a classe d'una xica que podria ser Mary. Què li passa? Qui podria ser aquesta Mary?

SOBRE EL LÈXIC
Saps què vol dir?
  • de valent: "Els havia avisats que treballarien de valent" (pàg. 12).
  • A bell ull: "A bell ull, un nombre semblant de xiques i xics" (pàg. 13).
  • un devessall: "Només li venia Mary, al cap, i amb la cara de Mary un devessall d'imatges" (pàg. 15).
  • ranteret: "..., i no l'oí com li musitava ranteret a l'orella" (pàg. 17).
ALTRES REFERÈNCIES
  • Qui és Cerverí de Girona? (pàg. 12)
  • Què vol dir el vers Consiros cant e planc e plor? Qui n'és l'autor? (pàg. 16).
PARLEM-NE
A la novel·la llegim: "Mai no oblidava una cara. Els noms, sí". Tu ets d'aquells que recorda més fàcilment un nom o una cara?

diumenge, 7 de febrer del 2016

L'engronsadora

L'engronsadora té un pes important a la novel·la. Voldríeu compartir amb tots nosaltres  alguns d'eixos moments?
Teniu vosaltres algun record personal d'alguna engronsadora?


Més referències literàries

Raquel no ens parla directament del llibre, però sí dels seu protagonista.
Quin personatge al llibre en fa menció?, Sabeu de què tracta la novel·la?


dimarts, 2 de febrer del 2016

Referències literàries

Aquí teniu dues referències literàries que apareixen al llarg de la lectura. Un lector ens ha dit que ens en falta una. Sabeu quina és?

Les mil i una nits


Heu llegit Les mil i una nit? Quin conte us agrada més?




Heu llegit aquesta obra? Coneixeu altres obres de Mercè Rodoreda?

dilluns, 1 de febrer del 2016

Banda sonora 2

Seguim amb la banda sonora perquè us acompanyi durant la lectura. Aquí teniu dues peces de música clàssica que es citen a la novel·la.

"Aquell diumenge, doncs, quan el senyor Oriol va engegar la gramola i començaren a sonar les notes del concert per a dos violins, corda i continu en re menor de Bach, Tomàs es va sentir transportat. Amb el primer moviment, amb l'allegro, va sentir una felicitat immensa, una felicitat que valia tot l'esforç de la setmana, tots els besos postissos, tot l'enyor de casa i de sa mare, tot de tot. Amb el segon, aquell adagio, les emocions se li van capgirar i es va sentir tan commogut per la bellesa que albirava entre els sons que les llàgrimes li van redolar galtes avall totes soles..."  (pàg. 84)


"En l'entrada de la sala m'havien donat un programa. Era un concert de Bach, per a violins. Quan començà, Selma, quan començaren a sonar les notes del Concert per a dos violins, corda i continu en re menor de Bach, em vaig sentir transportat. Era el primer moviment, en l'allegro, vaig sentir una felicitat immensa, una classe de felicitat que no havia sentit mai i, al mateix temps, era com si dins meu ja l'hagués sentida alguna volta, aquella felicitat i aquella música..."  (pàg. 308)



"Ell havia tornat a sentir aquella pau. I mentre caminava amb ell, mentre passejaven en silenci, havia tingut una espècie de revelació. Com li havia passat aquella volta que sa mare l'havia portat a la basílica i havien escoltat el cor de l'escolania, que la música se li havia quedat gravada en el cor com si l'haguessen cantada només per a ell. I encara que ara no sentia aquell "In Paradisum", que després havia sabut que era el Rèquiem de Fauré, la revelació li arribava iguament clara, més distinta si fos possible, perquè ara tenia capacitat de discernir una mica millor què passava..." (pàg. 260)

diumenge, 31 de gener del 2016

Parlem-ne

Utilitzant les imatges visuals del llibre, aquesta novel·la és com un dels collarets que feia Mary, cada capítol (ben bé no se com dir-los) és como cada una de les granadures que formen part del collaret, cadascuna té la seua història i totes juntes  formaran un tot.

Trieu una granadura: un capítol, un personatge, una història; i conteu-nos perquè us ha cridat l'atenció.



Continuem amb les presentacions...

Bon dia Eivissa, des de València us enviem la presentació  de les xiques del nostre Club de Lectura.




Quines llengües es parlen a Nord-Amèrica?

"- I saps cap llengua més?
 - No. Bé, parle un poc de lakota i de Klamath.
 - I també ho has après d'ací i d'allà?
 - Sí. El lakota, me l'ensenyà Louise. Vàrem viure juntes un quant temps. Era una xica molt especial. El klamath el vaig aprendre després, quan vaig estar en una casa on hi havia nadius nord-americans. El pare era sioux, la mare klamath..."  (pàg. 203)

Quines llengües es parlen a Nord-Amèrica? Havíeu sentit parlar mai del lakota i del klamath?

"- ... M'agradaria aprendre la llengua de mon pare.
 - I quina és? 
- No ho sé. Només tinc cartes seues, cartes que va esccriure a Toni.
(...)
 - Va, trau les cartes. Això ho hem d'esbrinar.
I ho esbrinaren. Els costà un poc, perquè era una llengua minoritària, sense estat propi. Com el lakota i el klamath. "Mon pare és com un indi", deia Selma cridant. "Mon pare és català!"."

Penseu que hi ha similituds entre el lakota, el klamath i el català?

Parlem-ne!


divendres, 29 de gener del 2016

"Strange Fruit"

"En el fons del cap, no deixaven de sonar-m'hi els versos solts d'una cançó,

Cossos negres gronxant-se en la brisa del sud
Fruites estranyes pendolant dels pollancres,
Escena pastoral del sud gentil
Els ulls botits i boca torçada
perfum den magnòlies, dolç i fresc
Quina collita més estranya i amarga..."

Recordeu aquest fragment de la novel·la? El comentem?

dijous, 28 de gener del 2016

El CEPA Pitiüses

Missatge enviat dins d’una botella i llançat a la mar des dels penyasegats de Santa Agnès de Corona (Eivissa)

Hola companyes lectores de l’EPA Vicent Ventura de València:

No sabem si aquest missatge arribarà a les vostres mans; és el que té deixar les coses a l’atzar de la mar. Som, però, de mena optimista i confiem en les ones que han de dur aquestes paraules fins a vosaltres. 

Volíem dir-vos que hem rebut la vostra presentació i ens ha encantat. Ens hem vist quasi reflectits en tot el que conteu, com si d’un mirall es tractés. I ens fa l’efecte que ens coneixem de tota la vida. I tot gràcies a Raquel Ricart i el seu llibre “El temps de cada cosa”. Qui ens anava a dir que aquesta lectura ens aportaria, a més, unes coneixences com les que just ara comencem a fer.

Ara ens toca a nosaltres presentar-nos. Som el CEPA (Centre d’Educació de Persones Adultes) Pitiüses d’Eivissa. El nostre centre està repartit entre quatre seus: la de la ciutat d’Eivissa, la de Santa Eulària, la de Formentera i la del Centre Penitenciari. Això ens enriqueix i ens dóna més vida. També com vosaltres comptem amb alumnes de diferents edats, procedències i interessos. I també, com vosaltres, oferim cursos com ara: els ensenyaments inicials, la secundària per a persones adultes, els accessos a la FP de grau superior i a la Universitat, el català, l’espanyol per a estrangers i altres cursos ofertats per la Associació d’Alumnes. Com veieu no ens avorrim!
La lectura del llibre la faran especialment els alumnes de català de l’Escola, a més d’un grup de professors. Alguns ja han començat amb la lectura i d’altres ho faran pròximament. Hem de dir que ens fa molta il·lusió poder fer aquest viatge plegats. Esperem amb ganes l’arribada del dia en què ens trobarem en la distància i ens veurem les cares. Pel camí sabem que també ens podrem trobar al blog. Qui deia que la lectura acompanyada valia per dos? I a més sembla que coneixerem l’autora. Quin luxe!
Bé, amigues valencianes. Esperem que rebeu el missatge i que la travessia lectora ens sigui plaent.



Lectores de curs de català B2