Banda sonora 2

Seguim amb la banda sonora perquè us acompanyi durant la lectura. Aquí teniu dues peces de música clàssica que es citen a la novel·la.

"Aquell diumenge, doncs, quan el senyor Oriol va engegar la gramola i començaren a sonar les notes del concert per a dos violins, corda i continu en re menor de Bach, Tomàs es va sentir transportat. Amb el primer moviment, amb l'allegro, va sentir una felicitat immensa, una felicitat que valia tot l'esforç de la setmana, tots els besos postissos, tot l'enyor de casa i de sa mare, tot de tot. Amb el segon, aquell adagio, les emocions se li van capgirar i es va sentir tan commogut per la bellesa que albirava entre els sons que les llàgrimes li van redolar galtes avall totes soles..."  (pàg. 84)

"En l'entrada de la sala m'havien donat un programa. Era un concert de Bach, per a violins. Quan començà, Selma, quan començaren a sonar les notes del Concert per a dos violins, corda i continu en re menor de Bach, em vaig sentir transportat. Era el primer moviment, en l'allegro, vaig sentir una felicitat immensa, una classe de felicitat que no havia sentit mai i, al mateix temps, era com si dins meu ja l'hagués sentida alguna volta, aquella felicitat i aquella música..."  (pàg. 308)

"Ell havia tornat a sentir aquella pau. I mentre caminava amb ell, mentre passejaven en silenci, havia tingut una espècie de revelació. Com li havia passat aquella volta que sa mare l'havia portat a la basílica i havien escoltat el cor de l'escolania, que la música se li havia quedat gravada en el cor com si l'haguessen cantada només per a ell. I encara que ara no sentia aquell "In Paradisum", que després havia sabut que era el Rèquiem de Fauré, la revelació li arribava iguament clara, més distinta si fos possible, perquè ara tenia capacitat de discernir una mica millor què passava..." (pàg. 260)