La novel·la pas a pas 2 / "Corona de sang"

SOBRE L'ARGUMENT

En aquest segon capítol coneixerem en Guillem i una mica del seu entorn familiar (la mare i la iaia). Ens quedem amb el dubte de qui és Narcís. El que sí que sabem és que Guillem no té pare, i això d'alguna manera l'ha marcat. 


Aquest personatge viurà un tràgic episodi: l'atropellament d'un xiquet. A la sala d'espera de l'hospital coincidiran dos fils argumentals:  

•  D'un costat tenim Guillem, qui ha acudit a la sala d'espera de l'hospital per saber quin futur li espera al xiquet. Allà coincidirà am la mare del nen i amb Elvira, una amiga de la mare.
• De l'altre tenim Mary, qui ha acudit a l'hospital tot seguint Tomàs Bel.

Encara no ho sabem ben bé però Elvira és el personatge que lliga totes dues històries. T'imagines de quina manera aquest personatge està connectat amb els dos fils argumentals?

SOBRE EL LÈXIC 

Què vol dir?

• com més anava més: "Veia que la cosa es complicava, com més anava més" (pàg. 19).
• treure l'entrellat: "Ell havia demanat qui era aquell Narcís, però no n'havia tret l'entrellat..." (pàg. 19).
• a tota virolla: "... que se l'enduien endins a tota virolla" (pàg. 24).
• fer-se'n creus: "Quan ho contaré a ma mare se'n farà creus" (pàg. 27).

PARLEM-NE 

A la pàgina 20 llegim: "Les roses vermelles eren per als enamorats". Coneixes alguna cosa més del llenguatge de les flors?

La novel·la pas a pas 1 / "El daltabaix"

SOBRE L'ARGUMENT

Tomàs Bel Arnal és el protagonista d'aquest principi de la novel·la. Tomàs és professor universitari i una vesprada de setembre el món s'atura per a ell en comprovar la presència a classe d'una xica que podria ser Mary. Què li passa? Qui podria ser aquesta Mary?

SOBRE EL LÈXIC

Saps què vol dir?

• de valent: "Els havia avisats que treballarien de valent" (pàg. 12).
• A bell ull: "A bell ull, un nombre semblant de xiques i xics" (pàg. 13).
• un devessall: "Només li venia Mary, al cap, i amb la cara de Mary un devessall d'imatges" (pàg. 15).
• ranteret: "..., i no l'oí com li musitava ranteret a l'orella" (pàg. 17).

ALTRES REFERÈNCIES

• Qui és Cerverí de Girona? (pàg. 12)
• Què vol dir el vers Consiros cant e planc e plor? Qui n'és l'autor? (pàg. 16).

PARLEM-NE

A la novel·la llegim: "Mai no oblidava una cara. Els noms, sí". Tu ets d'aquells que recorda més fàcilment un nom o una cara?

Deixa el teu missatge per a Raquel Ricart en aquest suro virtual!

Només has de fer un doble clic i escriure.

Created with Padlet

L'engronsadora

L'engronsadora té un pes important a la novel·la. Voldríeu compartir amb tots nosaltres  alguns d'eixos moments?

Teniu vosaltres algun record personal d'alguna engronsadora?

Més referències literàries

Raquel no ens parla directament del llibre, però sí dels seu protagonista.
Quin personatge al llibre en fa menció?, Sabeu de què tracta la novel·la?

Referències literàries

Aquí teniu dues referències literàries que apareixen al llarg de la lectura. Un lector ens ha dit que ens en falta una. Sabeu quina és?

Les mil i una nits

Heu llegit Les mil i una nit? Quin conte us agrada més?

Aloma, Mercè Rodoreda

Heu llegit aquesta obra? Coneixeu altres obres de Mercè Rodoreda?

Banda sonora 2

Seguim amb la banda sonora perquè us acompanyi durant la lectura. Aquí teniu dues peces de música clàssica que es citen a la novel·la.

"Aquell diumenge, doncs, quan el senyor Oriol va engegar la gramola i començaren a sonar les notes del concert per a dos violins, corda i continu en re menor de Bach, Tomàs es va sentir transportat. Amb el primer moviment, amb l'allegro, va sentir una felicitat immensa, una felicitat que valia tot l'esforç de la setmana, tots els besos postissos, tot l'enyor de casa i de sa mare, tot de tot. Amb el segon, aquell adagio, les emocions se li van capgirar i es va sentir tan commogut per la bellesa que albirava entre els sons que les llàgrimes li van redolar galtes avall totes soles..."  (pàg. 84)

"En l'entrada de la sala m'havien donat un programa. Era un concert de Bach, per a violins. Quan començà, Selma, quan començaren a sonar les notes del Concert per a dos violins, corda i continu en re menor de Bach, em vaig sentir transportat. Era el primer moviment, en l'allegro, vaig sentir una felicitat immensa, una classe de felicitat que no havia sentit mai i, al mateix temps, era com si dins meu ja l'hagués sentida alguna volta, aquella felicitat i aquella música..."  (pàg. 308)

"Ell havia tornat a sentir aquella pau. I mentre caminava amb ell, mentre passejaven en silenci, havia tingut una espècie de revelació. Com li havia passat aquella volta que sa mare l'havia portat a la basílica i havien escoltat el cor de l'escolania, que la música se li havia quedat gravada en el cor com si l'haguessen cantada només per a ell. I encara que ara no sentia aquell "In Paradisum", que després havia sabut que era el Rèquiem de Fauré, la revelació li arribava iguament clara, més distinta si fos possible, perquè ara tenia capacitat de discernir una mica millor què passava..." (pàg. 260)